Girona

Girona fou pionera cromàtica amb la restauració de les seves façanes del riu Onyar i l’Ajuntament ens va encarregar establir unes Ordenances del Paisatge Urbà per a tot el conjunt històric. En elles es defineixen unes pautes per al tractament de les façanes en funció del tipus arquitectònic del casc antic: del gòtic al noucentista. Per primera vegada s’especifica no només un tipus de pintura, sinó els seus rangs de tolerància i característiques: impermeabilitat, transpirabilitat, textura, lluentor, etc. A més de pintures i estucs, el paisatge construït d’aquesta ciutat el defineix també la seva autòctona pedra calcària. El fet de mantenir-se encara pedreres en explotació, ens ajudà a definir les seves característiques petrogràfiques, processos d’envelliment i la influència dels tipus d’acabats en la seva coloració.

La Carta de Colors de Girona està molt condicionada per l’harmonització amb la varietat de tons de la pedra nummulítica local.