Sevilla
Un cop finalitzada l’Expo’92, la Gerencia Municipal de Urbanismo de Sevilla, volia comptar amb una carta de colors científicament contrastada. Per a això se’ns va encarregar l’any 1994 l’Estudi Cromàtic de l’Arquitectura Sevillana. En aquest cas adaptàrem la metodologia de prospecció a les prioritats municipals. Se seleccionaren una sèrie d’edificis per al seu estudi en profunditat: en diferents barris (del Centre a Triana), de diversos usos (esglésies, monestirs, cases-palau, habitatges), estils arquitectònics (del renaixement al barroc) i nivells de catalogació (nacional o local). En aquestes construccions es van realitzar profunds estudis de tipus històric, arquitectònic, estratigràfic dels seus revestiments, petrogràfic dels seus morters i cromàtic dels seus acabats. Es van determinar patologies i es proposaren processos de restauració. D’aquesta manera, partint d’un mostreig selectiu i crític, es va poder establir inequívocament la paleta cromàtica dels almagra, ocres, albero, sienes i ombres, tan utilitzades pels alarifes del ric patrimoni sevillà.
