Lleida

Coincidint amb la creació de l’Oficina del Casc Antic i la declaració d’A.R.I., l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida ens feu l’encàrrec, l’any 1995, d’aquest Pla del Color. De tot el centre històric, el barri amb una intervenció més urgent fou el del «Canyeret», però l’estudi englobà tot el casc. Pocs creien que aquest àmbit conservés algun valor patrimonial, la seva densificació, marginació i tradicional manca de recursos no feia presagiar cap rica gamma cromàtica. No obstant, un cop passats sis mesos, es va presentar a la ciutat la paleta de colors (ocres, rojos, verds, etc.) i un «manual» de decoracions pintades que sorprengué. Aquest fenomen no és aïllat d’aquesta ciutat, en molts casos els mestres pintors, enriquien humils façanes amb fingits arquitectònics i «trompe l’oeil» que composaven i ennoblien l’arquitectura de base. L’inici d’un repertori d’aquests «secrets de taller» va permetre revalorar les intervencions i els oficis artístics. Un cop finalitzat l’estudi es van aprovar les Ordenances Cromàtiques de Façanes i editar la Carta de Colors de Lleida.